Nou Govern i quart cinturó
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 de novembre de 2006)
Durant la darrera campanya electoral per escollir un nou Parlament de Catalunya tant el projecte del quart cinturó com la línia de molt alta tensió (MAT) han estat vindicats quasi bé a diari. Potser mai s’havia parlat tant del quart cinturó en l’arena electoral. Segurament l’opinió d’ERC i ICV, no gaire partidaris del projecte ha esperonat CiU a reivindicar amb més vehemència un projecte polèmic i gens raonable. Un antic projecte del “desarrollismo” recuperat pel govern de Felipe González a la dècada dels noranta. Aquests fets i la insistència de determinats sectors a trobar contradiccions dins de l’anterior Govern català explicarien aquesta presència diària en molts debats, tertúlies o articles de premsa.
És evident que tot aquest soroll mediàtic no és gratuït, sinó un reflex de la cultura del sí a les infraestrutures, tan estesa en el nostre país. Si avui preguntem a qualsevol ciutadà si a casa nostra falten infraestructures, la resposta és inequívoca: sí. Ara bé, si aprofundim sobre el perquè són necessàries aquesta o aquella altra, les respostes són menys convincents. Tanmateix, el que importa és aquesta percepció més somera. Per això, estar en contra d’una nova infraestructura es tradueix amb un ras i curt: esteu contra el progrés! Una visió simplista, però eficaç en determinats àmbits de decisió, per convertir les infraestructures en un bé inqüestionable.
En aquest context, ens podem preguntar què passarà amb el quart cinturó? És públic que en el nou tripartit tant ICV i ERC són poc favorables al projecte, però aquesta opinió com es traduirà en l’acció de Govern? Respondre amb precisió no és fàcil. I més quan això de la política no és una ciència exacta.
Tot i així, podem afirmar que la velocitat de realització del projecte no és uniforme. Avui podem constatar que del tram Abrera-Terrassa s’han adjudicat parcialment les obres i del tram Terrassa-Granollers encara no s’ha aprovat el projecte. Per tant, la posició del nou Govern o dels partits que el configuren no serà la mateixa per un tram que per un altre. En aquest sentit conviuran dues versions oficals i llur argumentari.
Probablement, pel que fa al tram Abrera-Terrassa, la posició del nou Govern tripartit serà favorable, potser amb alguna discrepància puntual que es podria resoldre amb alguna modificació poc substancial del projecte. I més quan s’ha entrat en la fase de construcció. També cal afegir que al tractar-se de l’Estat l’administració actuant, això alleugerirà la responsabilitat directa del Govern català amb tot allò relacionat amb l’execució del quart cinturó. Fins i tot podria facilitar una certa actuació fiscalitzadora de l’obra.
En el cas del tram Terrassa-Granollers el calendari permet més marge de maniobra a les diferents coalicions electorals del nou Govern. Bàsicament degut a la manca de projecte definitiu i a l’encàrrec per part del Departament de Política Territoral i Obres Públiques a l’enginyer de la UPC, Manuel Herce de l’estudi: “Disseny de la xarxa integrada d’infraestrutures de mobilitat bàsica en l’àmbit del Vallès i la seva connexió amb el Baix Llobregat”. Aquests fets permeten argumentar que el projecte encara no està definit i que es poden introduir esmenes substancials. Esmenes segurament de traçat i no pas de planejament. Per exemple, en l’estudi de la UPC es proposa que part del quart cinturó entre Terrassa i Sabadell passi pel mig del golf de Torrebonica. Proposta poc creible si tenim en compte la naturalesa i antecedents dels propietaris de l’equipament esportiu.
Ara bé, el més substancial és el calendari, ja que el tram Terrassa-Granollers difícilment es podrà executar durant aquesta nova legislatura si tenim en compte les tramitacions preceptives. Per tant, les possibles discrepàncies es podrien escenificar sense necessitat d’hipotecar el que alguns consideren prioritari com és la continuació del quart cinturó des de Terrassa fins a Sabadell. A més, caldria afegir el possible interès del nou Govern en gestionar l’execució d’aquest darrer tram.
Tot plegat aquesta pot ser una visió particular i subjectiva del que pot passar amb el projecte del quart cinturó, però tristament en el cas de la ronda oest de Sabadell la retallada al projecte que ha decidit el Departament d’en Joaquím Nadal és una realitat contrastable. Els propers mesos podrem comprovar quines són les actuacions del nou Govern. Especialment si és capaç de planificar i executar infraestructures al servei dels ciutadans com la ronda oest fins Castellar o bé omplir de ciment el bosc de Can Deu. El proper 3 de desembre tenim la paraula. (mcunill@drac.com)
Sabadell, 19 de novembre de 2006.
Durant la darrera campanya electoral per escollir un nou Parlament de Catalunya tant el projecte del quart cinturó com la línia de molt alta tensió (MAT) han estat vindicats quasi bé a diari. Potser mai s’havia parlat tant del quart cinturó en l’arena electoral. Segurament l’opinió d’ERC i ICV, no gaire partidaris del projecte ha esperonat CiU a reivindicar amb més vehemència un projecte polèmic i gens raonable. Un antic projecte del “desarrollismo” recuperat pel govern de Felipe González a la dècada dels noranta. Aquests fets i la insistència de determinats sectors a trobar contradiccions dins de l’anterior Govern català explicarien aquesta presència diària en molts debats, tertúlies o articles de premsa.
És evident que tot aquest soroll mediàtic no és gratuït, sinó un reflex de la cultura del sí a les infraestrutures, tan estesa en el nostre país. Si avui preguntem a qualsevol ciutadà si a casa nostra falten infraestructures, la resposta és inequívoca: sí. Ara bé, si aprofundim sobre el perquè són necessàries aquesta o aquella altra, les respostes són menys convincents. Tanmateix, el que importa és aquesta percepció més somera. Per això, estar en contra d’una nova infraestructura es tradueix amb un ras i curt: esteu contra el progrés! Una visió simplista, però eficaç en determinats àmbits de decisió, per convertir les infraestructures en un bé inqüestionable.
En aquest context, ens podem preguntar què passarà amb el quart cinturó? És públic que en el nou tripartit tant ICV i ERC són poc favorables al projecte, però aquesta opinió com es traduirà en l’acció de Govern? Respondre amb precisió no és fàcil. I més quan això de la política no és una ciència exacta.
Tot i així, podem afirmar que la velocitat de realització del projecte no és uniforme. Avui podem constatar que del tram Abrera-Terrassa s’han adjudicat parcialment les obres i del tram Terrassa-Granollers encara no s’ha aprovat el projecte. Per tant, la posició del nou Govern o dels partits que el configuren no serà la mateixa per un tram que per un altre. En aquest sentit conviuran dues versions oficals i llur argumentari.
Probablement, pel que fa al tram Abrera-Terrassa, la posició del nou Govern tripartit serà favorable, potser amb alguna discrepància puntual que es podria resoldre amb alguna modificació poc substancial del projecte. I més quan s’ha entrat en la fase de construcció. També cal afegir que al tractar-se de l’Estat l’administració actuant, això alleugerirà la responsabilitat directa del Govern català amb tot allò relacionat amb l’execució del quart cinturó. Fins i tot podria facilitar una certa actuació fiscalitzadora de l’obra.
En el cas del tram Terrassa-Granollers el calendari permet més marge de maniobra a les diferents coalicions electorals del nou Govern. Bàsicament degut a la manca de projecte definitiu i a l’encàrrec per part del Departament de Política Territoral i Obres Públiques a l’enginyer de la UPC, Manuel Herce de l’estudi: “Disseny de la xarxa integrada d’infraestrutures de mobilitat bàsica en l’àmbit del Vallès i la seva connexió amb el Baix Llobregat”. Aquests fets permeten argumentar que el projecte encara no està definit i que es poden introduir esmenes substancials. Esmenes segurament de traçat i no pas de planejament. Per exemple, en l’estudi de la UPC es proposa que part del quart cinturó entre Terrassa i Sabadell passi pel mig del golf de Torrebonica. Proposta poc creible si tenim en compte la naturalesa i antecedents dels propietaris de l’equipament esportiu.
Ara bé, el més substancial és el calendari, ja que el tram Terrassa-Granollers difícilment es podrà executar durant aquesta nova legislatura si tenim en compte les tramitacions preceptives. Per tant, les possibles discrepàncies es podrien escenificar sense necessitat d’hipotecar el que alguns consideren prioritari com és la continuació del quart cinturó des de Terrassa fins a Sabadell. A més, caldria afegir el possible interès del nou Govern en gestionar l’execució d’aquest darrer tram.
Tot plegat aquesta pot ser una visió particular i subjectiva del que pot passar amb el projecte del quart cinturó, però tristament en el cas de la ronda oest de Sabadell la retallada al projecte que ha decidit el Departament d’en Joaquím Nadal és una realitat contrastable. Els propers mesos podrem comprovar quines són les actuacions del nou Govern. Especialment si és capaç de planificar i executar infraestructures al servei dels ciutadans com la ronda oest fins Castellar o bé omplir de ciment el bosc de Can Deu. El proper 3 de desembre tenim la paraula. (mcunill@drac.com)
Sabadell, 19 de novembre de 2006.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada