La ciutat ambiental i social
(Publicat al Diari de Sabadell, dijous 5 de juny de 2014)
Sempre tenim tendència a etiquetar o adjectivar la ciutat amb l’ànim de definir-la en un context històric, contemporani o de futur. La ciutat moderna sempre ha estat un projecte basat en el creixement i l’ocupació del territori. S’entén aquest creixement com un element d’identitat on la competència amb altres ciutats, acumular béns i rendes, incrementar habitants, construir noves infraestructures, augmentar la motorització o incrementar el consum d’energia i aigua són indicadors de fortalesa i benestar. La dèria del creixement il·limitat de l’artefacte urbà, i el que hi conté, forma part de l’ideari de molts ciutadans amb més o menys incidència en els afers comunitaris. Probablement l’exercici de formular i anhelar una nova ciutat és més que oportú en aquest context de canvi el qual ens ha abocat la crisi del creixement. El nostre, probablement, és un sistema que només funciona si incrementa periòdicament la seva taxa de creixement. Un paradigma que no té futur en un planeta on els béns naturals i el territori són finits.
Ara bé, la ciutat no és una agrupació de cases o de naus industrials, ni tampoc desenes de quilòmetres de carrers o avingudes més o menys endreçades i urbanitzades. La ciutat física sense les persones és un espai desolat. Als darrers anys moltes de les coses que s’han considerat importants són pròpies d’una visió megalòmana de la ciutat. El projecte de milers d’habitatges de les Àrees Residencials Estratègiques del Conseller Nadal és un exemple d’aquesta visió pretèrita de la ciutat. Ara com ara un projecte, sortosament, endreçat al calaix.
Construir la nova ciutat de Sabadell demanaria entendre que el creixement i extensió de la ciutat urbana, més enllà de l’actual perímetre, no té sentit ni aporta qualitat de vida. Una anàlisi de l’actual perímetre de la ciutat permetria conèixer com s’ha crescut en extensió aquestes darreres dècades i es convindria que caldria refer la ciutat. A banda del perímetre, afegir l’efecte “frontera” del riu Ripoll on es visualitza l’asimetria fluvial de la ciutat. Aquest fenomen fluvial també passa en altres ciutats del Vallès, com és el cas de Terrassa, Rubí o Granollers per citar-ne tres.
Un altre factor determinant de la nova ciutat seria el benestar de la ciutadania que viu, treballa o gaudeix a Sabadell. Les persones haurien d’exercir els seus drets i deures socials com ara la ciutadania, treball, serveis socials, educació, salut, inclusió, habitatge, autonomia personal o renda mínima. La ciutat social no és exclusivament una responsabilitat de l’administració, que també, sinó de la complicitat del conjunt de la ciutadania. En aquest darrer àmbit s’ha de celebrar la vitalitat de les entitats i organitzacions del tercer sector que contribueixen enfortint i garantint la ciutat social. Ara bé, també és bàsic la defensa dels drets i deures socials amb vehemència així com esperonar a la contribució econòmica a través del règim fiscal que s’ha dotat la comunitat.
La passa més decidida serà abandonar aquesta ciutat del creixement il·limitat per entrar a la ciutat ambiental. Una ciutat refeta a partir de les ciències ambientals. Una visió més holística que té en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el seu entorn així com el concurs de diferents disciplines del coneixement. Des de les ciències socials fins a les econòmiques sense desatendre les tecnològiques. .
Si es posen alguns exemples d’accions per aquesta nova ciutat, lògicament un dels factors claus serà garantir l’accés a l’energia renovable de producció, distribució i consum descentralitzat. Cada teulat de la ciutat hauria de ser una fàbrica d’energia elèctrica o d’aigua calenta. En l’àmbit de la mobilitat caldrien noves pautes com garantir itineraris a peu i amb bicicleta segurs dins del municipi i també intermunicipals, incidir en la reducció de les inversions en grans infraestructures viàries i afavorir l’ús del ferrocarril i l’autobús. En relació a aquest darrer punt, s’hauria de garantir la qualitat de l’aire per evitar els actuals nivells de contaminació i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Incidir en l’ambientalització, decidida, dels habitatges i edificis existents per tal que siguin més eficients energèticament i consumeixin menys aigua seria bàsic. Alhora, s’hauria de fomentar el consum responsable i facilitar la pràctica de l’agricultura urbana i donar suport a la periurbana. Canvis que també impulsarien l’economia verda i la creació de nous llocs de treball. Reduir la petjada ecològica de Sabadell per viure millor amb menys! @manelcunill
Sabadell, 1 de juny de 2014
Ara bé, la ciutat no és una agrupació de cases o de naus industrials, ni tampoc desenes de quilòmetres de carrers o avingudes més o menys endreçades i urbanitzades. La ciutat física sense les persones és un espai desolat. Als darrers anys moltes de les coses que s’han considerat importants són pròpies d’una visió megalòmana de la ciutat. El projecte de milers d’habitatges de les Àrees Residencials Estratègiques del Conseller Nadal és un exemple d’aquesta visió pretèrita de la ciutat. Ara com ara un projecte, sortosament, endreçat al calaix.
Construir la nova ciutat de Sabadell demanaria entendre que el creixement i extensió de la ciutat urbana, més enllà de l’actual perímetre, no té sentit ni aporta qualitat de vida. Una anàlisi de l’actual perímetre de la ciutat permetria conèixer com s’ha crescut en extensió aquestes darreres dècades i es convindria que caldria refer la ciutat. A banda del perímetre, afegir l’efecte “frontera” del riu Ripoll on es visualitza l’asimetria fluvial de la ciutat. Aquest fenomen fluvial també passa en altres ciutats del Vallès, com és el cas de Terrassa, Rubí o Granollers per citar-ne tres.
Un altre factor determinant de la nova ciutat seria el benestar de la ciutadania que viu, treballa o gaudeix a Sabadell. Les persones haurien d’exercir els seus drets i deures socials com ara la ciutadania, treball, serveis socials, educació, salut, inclusió, habitatge, autonomia personal o renda mínima. La ciutat social no és exclusivament una responsabilitat de l’administració, que també, sinó de la complicitat del conjunt de la ciutadania. En aquest darrer àmbit s’ha de celebrar la vitalitat de les entitats i organitzacions del tercer sector que contribueixen enfortint i garantint la ciutat social. Ara bé, també és bàsic la defensa dels drets i deures socials amb vehemència així com esperonar a la contribució econòmica a través del règim fiscal que s’ha dotat la comunitat.
La passa més decidida serà abandonar aquesta ciutat del creixement il·limitat per entrar a la ciutat ambiental. Una ciutat refeta a partir de les ciències ambientals. Una visió més holística que té en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el seu entorn així com el concurs de diferents disciplines del coneixement. Des de les ciències socials fins a les econòmiques sense desatendre les tecnològiques. .
Si es posen alguns exemples d’accions per aquesta nova ciutat, lògicament un dels factors claus serà garantir l’accés a l’energia renovable de producció, distribució i consum descentralitzat. Cada teulat de la ciutat hauria de ser una fàbrica d’energia elèctrica o d’aigua calenta. En l’àmbit de la mobilitat caldrien noves pautes com garantir itineraris a peu i amb bicicleta segurs dins del municipi i també intermunicipals, incidir en la reducció de les inversions en grans infraestructures viàries i afavorir l’ús del ferrocarril i l’autobús. En relació a aquest darrer punt, s’hauria de garantir la qualitat de l’aire per evitar els actuals nivells de contaminació i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Incidir en l’ambientalització, decidida, dels habitatges i edificis existents per tal que siguin més eficients energèticament i consumeixin menys aigua seria bàsic. Alhora, s’hauria de fomentar el consum responsable i facilitar la pràctica de l’agricultura urbana i donar suport a la periurbana. Canvis que també impulsarien l’economia verda i la creació de nous llocs de treball. Reduir la petjada ecològica de Sabadell per viure millor amb menys! @manelcunill
Sabadell, 1 de juny de 2014
