Per a què serveix la natura?

(Publicat al Diari de Sabadell, dijous 26 de juny de 2014)

Suposo que pels apòstols del creixement continuat i il·limitat la natura només és un espai físic i biològic on capturar i explotar el que anomenen recursos naturals. Fins i tot hi ha qui ha somiat i somia en dominar-la i domesticar-la. Paradigmes pretèrits que encara fan fortuna entre els dirigents desenvolupistes de la cultura del no a la natura. Per sort, la socialització del coneixement dels darrers segles, des de les ciències naturals al segle XVIII i XIX, passant per l’ecologia a mitjans del segle XX o les actuals ciències ambientals, ens han il·lustrat que sense la natura no gaudirem del benestar anhelat.

En aquest context, l’eclosió del concepte dels béns i serveis ambientals dels ecosistemes ha estat més que oportuna. L’any 2000 el secretari general de l’ONU, amb l’informe “Nosaltres els pobles: la funció de les Nacions Unides en el segle XXI”, instigava a l’avaluació dels ecosistemes del planeta. L'objectiu d'aquesta iniciativa era valorar les conseqüències dels canvis en els ecosistemes i llur incidència en el benestar de les persones. També es proposava definir les bases científiques per a les accions que caldria emprendre per garantir la conservació i l'ús sostenible d'aquests sistemes i la seva contribució al benestar humà. Tot plegat, un pas decisiu per evidenciar que la relació entre el benestar i la conservació de la natura és directa.

En essència es defineixen quatre tipologies de serveis ambientals que ens proporcionen els ecosistemes. El primer tipus de serveis, anomenats d’abastament, són els béns i productes que obtenim directament dels ecosistemes com ara els aliments, la fusta o el suro. Uns altres són els serveis de regulació; és a dir els beneficis obtinguts indirectament del funcionament dels ecosistemes, entre els quals hi ha la purificació de l’aigua. Els tercers són els serveis socioculturals que representen els beneficis intangibles que obtenen les persones mitjançant la seva experiència i el seu contacte amb els espais naturals. Els darrers són els serveis de suport que són els necessaris per produir tota la resta de serveis que s’han explicat. Aquest tipus de serveis inclouen la producció matèries primeres, el proveïment d’hàbitat, la implicació directa en el cicle dels nutrients, la formació i retenció de sòls o bé la producció d’oxigen atmosfèric.

Tal com s’apuntava, aquesta nova visió del medi també permet superar el concepte arcaic que dels “recursos naturals”: una visió desenvolupista, extractiva i no renovable dels béns ambientals de la Terra. Ara com ara, cal entendre i assumir que el planeta és finit i que la nostra relació i intensitat de depredació i consum de béns ambientals ha de canviar. Per exemple, l’accés i qualitat de l’aigua, un dels béns bàsics per a la vida, depèn de la conservació i manteniment dels ecosistemes fluvials. Per aquest motiu, resulta inexplicable que la nostra activitat perjudiqui la qualitat de les aigües continentals i marines. El present i el futur no s’entendrà sense una convivència harmònica amb les altres formes de vida que hi ha al planeta; i de les quals en depenem més del que imaginem. Per exemple, la davallada d’insectes es relaciona directament amb les dificultats de pol·linització dels fruiters, que alhora proveeixen de fruita.

En la lògica de posar preu a les coses o compensar econòmicament l’ús dels béns naturals, als anys setanta va aparèixer la màxima “Qui contamina, paga”, que sovint també s’ha interpretat, equivocadament, amb una altra màxima: “Si pago, puc contaminar”. Ara una de les eines que s’utilitza per a la regulació dels serveis de la natura és el Pagament per Serveis Ambientals (PSA). Aquest és un sistema que promou la conservació dels ecosistemes a través de la remuneració d’aquelles activitats que mantenen i garanteixen els serveis ambientals dels ecosistemes que ens aporten benestar.

Quan els ciutadans decideixen consumir productes procedents de l’agricultura ecològica contribueixen a una pràctica agrària que garanteix la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i el consum d’aliments més saludables. Per exemple, la diferència de preu de venda entre un producte ecològic i un de convencional es podria considerar el valor monetari dels serveis ambientals de l’agricultura ecològica. Una decisió del consumidor també pot incidir en la conservació dels béns i serveis ambientals dels ecosistemes. Decisions personals per un canvi de paradigma col·lectiu.

Sabadell, 16 de juny de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero