0’7% de l’IRPF ambiental
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 de març de 2016)
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada