Justícia Ambiental i Social
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 22 de març de 2016 )
Sota aquesta proclama, el passat dissabte es varen reunir a Girona més d’un centenar de persones provinents de diferents organitzacions ecologistes i moviments socials vinculats a l’ambientalisme. La trobada va ser proteica per l’heterogeneïtat de les organitzacions i persones assistents. Criteris diferents, pluralitat d’idees i respecte varen ser garanties per un debat enriquidor per als participants. Aquest és el valor de les reunions quan no tothom pensa el mateix. I així va ser en aquest camí d’aplegar el moviment socioambiental.
La governança de la sostenibilitat, la crisi climàtica, la conservació del territori, el decreixement, l’ètica i drets varen ser els eixos on es varen agrupar centenars de propostes i idees dels assistents. Una allau de propostes que s’han de compartir en un context de canvi estructural del país. Per una banda, la crisi política amb l’Estat espanyol per al reconeixement de Catalunya com a nació sobirana per governar-se i, per una altra banda, la crisi de l’economia del creixement i depredació dels béns i serveis que ens ofereixen els ecosistemes són l’oportunitat per aconseguir un país sostenible ambiental, social i econòmicament. L’apel·lació a la justícia ambiental i social no és altra cosa que reclamar que el conjunt de la població pugui gaudir del benestar ambiental independentment de la condició i lloc del planeta on es visqui. Per exemple, no existeix justícia ambiental quan les persones no poden accedir al consum d’aigua perquè està contaminada per residus industrials.
També es va constatar la dificultat de conviure amb dos reptes. L’un, el d’exercir la capacitat de projectar la visió de què pot passar d'aquí a trenta anys en el nostre medi si es perpetua l’actual model de consum i creixement il·limitat. I tot seguit, el de definir quines accions s’han de fer a partir de demà per evitar un model econòmic i social que comporti més desigualtats ambientals i pèrdua de benestar vital. Per exemple, en l’àmbit de les infraestructures és imprescindible reformular l’actual model d’elevat cost econòmic, social i ambiental que tenim planificat. Per aquesta tasca es requereix auditar públicament les polítiques que s’han fet en el país en aquest àmbit. Sense avaluació i esperit crític és dificultós creure amb les propostes que dibuixen els departaments del Govern.
Tots els moviments socials, i el socioambiental no n’és una excepció, pretenen socialitzar els seus arguments i propostes així com captar el suport i atenció de la ciutadania. I especialment en aquells que prenen decisions polítiques i econòmiques de transcendència. La llengua anglesa té una excel·lent paraula per definir aquests darrers: decision-makers. Històricament aquest rol l’han jugat les entitats i plataformes amb més o menys èxit en un moviment força escampat arreu del país. Fer-ho de forma col·laborativa i respectant la identitat de cada agrupació, associació o federació seria un encert i alhora un repte que fa anys que s’anhela en el moviment socioambiental.
Precisament aquesta necessitat de crear un espai d’aliances, tot respectant la pluralitat de les organitzacions i moviments, va ressonar amb serenor, però amb convicció a la sala d’actes de la biblioteca Carles Rahola. Avui segurament les estructures pròpies de les organitzacions no són tan rellevants com els continguts i propostes que postulen. Les tecnologies de la comunicació permeten fàcilment compartir idees i escollir allò que ens interessa, independentment de qui ho diu. Centrar-se en els continguts i les accions pot ser el bàlsam necessari per poder configurar un moviment socioambiental de fàcil afiliació.
Sabadell, 20 de març de 2016
 |
| Trobada a la biblioteca Carles Rahola (Girona) |
La governança de la sostenibilitat, la crisi climàtica, la conservació del territori, el decreixement, l’ètica i drets varen ser els eixos on es varen agrupar centenars de propostes i idees dels assistents. Una allau de propostes que s’han de compartir en un context de canvi estructural del país. Per una banda, la crisi política amb l’Estat espanyol per al reconeixement de Catalunya com a nació sobirana per governar-se i, per una altra banda, la crisi de l’economia del creixement i depredació dels béns i serveis que ens ofereixen els ecosistemes són l’oportunitat per aconseguir un país sostenible ambiental, social i econòmicament. L’apel·lació a la justícia ambiental i social no és altra cosa que reclamar que el conjunt de la població pugui gaudir del benestar ambiental independentment de la condició i lloc del planeta on es visqui. Per exemple, no existeix justícia ambiental quan les persones no poden accedir al consum d’aigua perquè està contaminada per residus industrials.
També es va constatar la dificultat de conviure amb dos reptes. L’un, el d’exercir la capacitat de projectar la visió de què pot passar d'aquí a trenta anys en el nostre medi si es perpetua l’actual model de consum i creixement il·limitat. I tot seguit, el de definir quines accions s’han de fer a partir de demà per evitar un model econòmic i social que comporti més desigualtats ambientals i pèrdua de benestar vital. Per exemple, en l’àmbit de les infraestructures és imprescindible reformular l’actual model d’elevat cost econòmic, social i ambiental que tenim planificat. Per aquesta tasca es requereix auditar públicament les polítiques que s’han fet en el país en aquest àmbit. Sense avaluació i esperit crític és dificultós creure amb les propostes que dibuixen els departaments del Govern.
Tots els moviments socials, i el socioambiental no n’és una excepció, pretenen socialitzar els seus arguments i propostes així com captar el suport i atenció de la ciutadania. I especialment en aquells que prenen decisions polítiques i econòmiques de transcendència. La llengua anglesa té una excel·lent paraula per definir aquests darrers: decision-makers. Històricament aquest rol l’han jugat les entitats i plataformes amb més o menys èxit en un moviment força escampat arreu del país. Fer-ho de forma col·laborativa i respectant la identitat de cada agrupació, associació o federació seria un encert i alhora un repte que fa anys que s’anhela en el moviment socioambiental.
Precisament aquesta necessitat de crear un espai d’aliances, tot respectant la pluralitat de les organitzacions i moviments, va ressonar amb serenor, però amb convicció a la sala d’actes de la biblioteca Carles Rahola. Avui segurament les estructures pròpies de les organitzacions no són tan rellevants com els continguts i propostes que postulen. Les tecnologies de la comunicació permeten fàcilment compartir idees i escollir allò que ens interessa, independentment de qui ho diu. Centrar-se en els continguts i les accions pot ser el bàlsam necessari per poder configurar un moviment socioambiental de fàcil afiliació.
Sabadell, 20 de març de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada