Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de gener de 2015) L’últim que tanqui la llum! Aquestes i moltes altres expressions semblants han estat part del nostre patrimoni verbal per expressar una cultura de l’austeritat davant d’un bé limitat i car. L’optimisme del consum i el miratge del creixement il·limitat de la societat industrialista ens ha educat a valorar el nostre benestar en funció dels milers de quilovats d’energia elèctrica, metres cúbics de gas i aigua que gastem. En resum, aquella màxima de l’economia productivista: més consum, més benestar!, diluint aquells principis i drets fonamentals dels quals col·lectivament ens hem dotat. I un d’ells és evitar que la ciutadania visqui en la precarietat o pobresa energètica. El concepte de pobresa energètica va més enllà d’ajudar a pagar el rebut d’aquells que no ho poden fer o bé de la caritat dispensada per les corporacions de l’energia. La pobresa, també anomenada precarietat, energètica és la dificultat o la incapacitat de...

(Publicat al Diari de Sabadell , di marts 28 d'octubre de 2014) L’exercici de formular una nova ciutat és més que oportú en aquest context de canvi que ens ha abocat l’actual crisi presidida per la fe cega amb la doctrina del creixement il·limitat. Una dèria compartida per bona part dels líders polítics, socials i econòmics que han conduït el país i la ciutat les darreres dècades. Pensar que el benestar només és possible a partir de créixer i explotar contínuament els nostres béns naturals és del tot temerari en un món finit. El benestar de la ciutadania, en bona part dependrà en mantenir una relació frugal amb el nostre entorn. És a dir, fer un ús raonable i suficient dels béns que ens proporciona la natura sense malmetre-la. Mongeta del ganxet Els espais agrícoles que abracen la ciutat urbanitzada ens aporten energia en forma de productes agrícoles (kJ d’energia per cada 100 grams d'aliments) com ara mongetes del ganxet, cigrons, fruita, olives, blat o molts d’al...

(Publicat al Diari de Sabadell , di marts 30 de setembre de 2014) Tradicionalment a Sabadell, i sobretot durant els períodes preelectorals, sempre apareix la conveniència d’un gran pacte preelectoral de l’esquerra progressista, alternativa i transformadora de la ciutat amb l’objectiu de concórrer, amb èxit, a les eleccions municipals. Enguany sembla que això seria el més lògic i encertat per iniciar una nova etapa al capdavant del govern municipal de Sabadell. Aquesta vegada els motius són més que evidents i la regeneració necessària. Independentment de les diferents propostes que hi ha sobre la taula, la finalitat rellevant d’agrupar organitzacions i persones és la construcció d’un projecte social i polític al servei dels sabadellencs. Això caldria fer-ho des de la convicció de compartir un programa i les responsabilitats del què s’hauria de fer i no pas des de l’oportunisme i la tàctica electoral. Aquells projectes impulsats des de la cultura de la calculadora i les falses s...

(Publicat al Diari de Sabadell , dijous 26 de juny de 2014) Suposo que pels apòstols del creixement continuat i il·limitat la natura només és un espai físic i biològic on capturar i explotar el que anomenen recursos naturals. Fins i tot hi ha qui ha somiat i somia en dominar-la i domesticar-la. Paradigmes pretèrits que encara fan fortuna entre els dirigents desenvolupistes de la cultura del no a la natura. Per sort, la socialització del coneixement dels darrers segles, des de les ciències naturals al segle XVIII i XIX, passant per l’ecologia a mitjans del segle XX o les actuals ciències ambientals, ens han il·lustrat que sense la natura no gaudirem del benestar anhelat. En aquest context, l’e closió del concepte dels béns i serveis ambientals dels ecosistemes ha estat més que oportuna. L’any 2000 el secretari general de l’ONU, amb l’informe “Nosaltres els pobles: la funció de les Nacions Unides en el segle XXI”, instigava a l’avaluació dels ecosistemes del planeta. L'objectiu d...