Manel Cunill i Llenas

 (Publicat al Diari de Sabadell , dijous, 19 de febrer de 2015) Durant molts anys una de les virtuts del planejament urbanístic era projectar quina seria la ciutat del futur. Un exercici reservat, exclusivament, a certes disciplines acadèmiques. Avui aquest repte només és possible amb més diversitat de coneixement i la participació activa de la ciutadania. Tanmateix, la nova ciutat tampoc no passarà pel creixement i l’extensió de l’artefacte urbà com ha estat fins ara, sinó per rehabitar-la. A finals dels anys vuitanta Sabadell va iniciar una reflexió compartida per definir el nou pla d’ordenació. El Pla del 1978, que englobava diferents municipis, ja no era vàlid per afrontar els nous reptes de la ciutat i el seu entorn territorial. Un Pla esgotat amb unes previsions socio-econòmiques poc reals, unes propostes de creixement sobredimensionades, la localització d’activitats econòmiques en indrets desencertats i una previsió de xarxa viària que era necessari revisar. Tot plegat...

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de febrer de 2015) Rebregat, estellat, aixafat i molt més, és com ha quedat el bosc de Can Deu després de la ventada del 9 de desembre de 2014. Un paisatge desolador aquí i altres indrets del Vallès. Al Rodal, no només l’espai natural de Can Deu ha patit greument les conseqüències del fort vent, sinó amb més o menys intensitat també altres indrets com Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Ribatallada, Can Vilà, Togores, Can Moragas, Can Manent, La Salut, Can Casamada, riu Ripoll o bé el torrent de Colobrers. Accés a la masia de Can Deu (Gener, 2015) Aquestes contrades formen part de l’imaginari col·lectiu del patrimoni natural de molts dels ciutadans de Sabadell i altres viles del país. Sovint, les persones estableixen una relació d’estima amb aquells espais naturals que els són més propers. Siguin a la ciutat o poble on han crescut, estiuejat o l’indret del primer contacte amb la natura. Uns espais particulars que més tard se n’hi sumaran ...

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de gener de 2015) L’últim que tanqui la llum! Aquestes i moltes altres expressions semblants han estat part del nostre patrimoni verbal per expressar una cultura de l’austeritat davant d’un bé limitat i car. L’optimisme del consum i el miratge del creixement il·limitat de la societat industrialista ens ha educat a valorar el nostre benestar en funció dels milers de quilovats d’energia elèctrica, metres cúbics de gas i aigua que gastem. En resum, aquella màxima de l’economia productivista: més consum, més benestar!, diluint aquells principis i drets fonamentals dels quals col·lectivament ens hem dotat. I un d’ells és evitar que la ciutadania visqui en la precarietat o pobresa energètica. El concepte de pobresa energètica va més enllà d’ajudar a pagar el rebut d’aquells que no ho poden fer o bé de la caritat dispensada per les corporacions de l’energia. La pobresa, també anomenada precarietat, energètica és la dificultat o la incapacitat de...

(Publicat al Diari de Sabadell , di marts 28 d'octubre de 2014) L’exercici de formular una nova ciutat és més que oportú en aquest context de canvi que ens ha abocat l’actual crisi presidida per la fe cega amb la doctrina del creixement il·limitat. Una dèria compartida per bona part dels líders polítics, socials i econòmics que han conduït el país i la ciutat les darreres dècades. Pensar que el benestar només és possible a partir de créixer i explotar contínuament els nostres béns naturals és del tot temerari en un món finit. El benestar de la ciutadania, en bona part dependrà en mantenir una relació frugal amb el nostre entorn. És a dir, fer un ús raonable i suficient dels béns que ens proporciona la natura sense malmetre-la. Mongeta del ganxet Els espais agrícoles que abracen la ciutat urbanitzada ens aporten energia en forma de productes agrícoles (kJ d’energia per cada 100 grams d'aliments) com ara mongetes del ganxet, cigrons, fruita, olives, blat o molts d’al...