Manel Cunill i Llenas

Ja s'acosta la gran cita europea per la veïna Barcelona -Conferència Ministerial Euromediterrània-, i per extensió també per la resta del país. Parlar de la Mediterrània o bé dels països o pobles que viuen a la ribera de la Mediterrània no deixa de ser complex, i especialment en un món tan divers. A poques hores de vol podem passar de la guerra dels Balcans a la fràgil pau dels palestins i israelites, de la cruïlla cultural d'Istanbul fins a la turística Tunísia o bé percebre com l'integrisme islàmic s'escampa per Algèria, Egipte i molts altres països de la riba sud. El fet d'auspiciar a les nostres contrades la Conferència Ministerial de la Unió Europea ha promogut, una vegada més, el debat sobre la identitat i la cooperació en aquesta regió del món, que tants i tantes l'han lloada i admirada al llarg del segles. Però la diversitat de cultures i de les condicions sòcio-econòmiques que conviuen en aquesta bioregió fa difícil pensar en polítiques uniformes de coo...

Parlar de les ciutats no és una tasca senzilla, i menys quan algunes ja porten una pila d'anys d'existència, però sí que fóra interessant -per bé que somerament- assenyalar alguns aspectes sobre llur distribució. Malgrat que al Vallès no tothom viu a les ciutats, sí que la majoria hi fem vida, i és ben cert que aquestes no són res més que el reflex de com vivim i com ens distribuïm pel territori. La ciutat ha esdevingut una organització social i territorial on la població hi desenvolupa quasi totes les seves activitats; però aquests assentaments humans no són tots iguals. Per exemple, a la comarca hi trobem prop de 6.000 hectàrees ocupades per urbanitzacions de segona residència -últimament algunes han passat a ser utilitzades com a primera residència-. Aquest model d'habitatge configura el que s'anomena la ciutat difusa, molt similar a la ciutat americana. Un dels primers paradigmes de ciutat difusa la trobem a La Florida (Santa Perpètua de la Mogoda) on els anys trent...

Sota aquest lema centenars de persones es varen reunir el passat diumenge 22 d'octubre a Vandellòs per tal de reivindicar, una vegada més, el perill de l'ús de l'energia nuclear, i també per a promoure un Pla Energètic, alternatiu al que actualment està vigent. Aquest acte coincideix amb el sisè aniversari de l'accident de la central nuclear de Vandellòs I, el 19 d'octubre de 1989. En aquella ocasió diverses falles de caràcter tècnic de la central i l'estat de les instal.lacions va provocar que el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) informés de la necessitat del seu tancament, i finalment el Govern de l'Estat va ordenar la clausura . Aquesta decisió no va ser presa aïlladament, sinó que centenars d'actes i iniciatives de protestes acompanyaren aquesta decisió com també l'acord unànime del Parlament de Catalunya a favor del tancament de la central de Vandellòs I. El debat sobre l'energia nuclear no és pas novell en el nostre país, tot el contrari. ...

Aquesta és d'aquelles preguntes que m'agradaria que algú em respongués amb una certa solvència, especialment aquells que tenen alguna competència amb tot això de l'urbanisme. No és per res especial, sinó perquè tinc curiositat per saber que pensen aquells que decideixen des d'un Ajuntament o des del Govern de Catalunya que aquell camp serà un centre comercial o bé aquella bosquina envoltada d'erms esdevindrà la nova seu d'alguna d'aquestes institucions financeres que tenen tants quartos. M'agradaria pensar que els paràmetres ambientals són una variable de pes al moment de decretar una o altre actuació urbanística que comporta l'ocupació del territori. I ho dic amb la certesa que e aquests moments no és així...llàstima!!. Però si no comencem a tenir-les en compte aviat potser no ens quedarà país o comarca on trobar-hi un bocí de verd (vinga no siguis exagerat!!). En l'actualitat més del 30% de la superfície de la plana del Vallès està urbanitzada,...