Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 24 de juny de 2006) Diuen i ens il·lustren que les bicicletes són per l’estiu, però a la nostra latitud mediterrània quasi bé són per tot l’any. Per tant, sempre podem anar i tornar en bicicleta d’aquí a allà. Aquesta privilegiada situació no sempre l’hem aprofitat. Sovint la manca d’infraestructures segures i adequades condicionen precisament aquest ús més massiu de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià. I aquí, precisament, està la clau de volta: la bicicleta com a mitjà de transport diari. Si acceptéssim la bicicleta com un estri per a la nostra mobilitat, de casa a la feina o de l’escola al centre d’esbarjo, segurament evidenciaríem els dèficits perennes de les nostres estructures urbanes i territorials: més pensades pels vehicles motoritzats que per a les bicicletes i vianants. Ara bé, aquestes estructures i dèficits els podem identificar en una escala més local i unes altres des d’una percepció més global. En el cas de Sabadell és...

(Article publicat a "La Terra", maig de 2006 núm 318. -òrgan d'informació i debat de la Unió de Pagesos de Catalunya) Fa poques setmanes que ha finalitzat el període d’informació pública del Pla d’Infraestructues del Transport de Catalunya (PITC). Durant aquest tràmit administratiu DEPANA ha presentat diverses al·legacions a un Pla que el considerem desmesurat pel que fa als nous projectes de xarxa viària i absent d’una anàlisi ambiental i territorial acurada. Avui per avui, no compartim aquest model territorial on la presència de noves autopistes i carreteres ha d’esdevenir generalitzat arreu del país. L’impacte ambiental d’aquesta nova xarxa no només es limita a l’espai que ocupa la pròpia carretera, sinó a la dinàmica urbanística que es pot generar al voltant de moltes d’aquestes infraestructures. I lògicament els espais naturals i agrícoles no estan exclosos d’aquestes polítiques pocs respectuoses amb l’activitat agrària i amb la conservació del patrimoni natural. Per...

(Article publicat a la revista "L'Agró Negre" 1/2006 editada per DEPANA) En el circ, la xarxa col·locada sota els aparells com el trapezi serveix per a amortir la possible caiguda de l'acròbata. L’existència d’aquesta mesura de seguretat és del tot inqüestionable, que no vol dir suficient. Això mateix ens passa a l’hora de definir quina ha de ser la xarxa d’espais naturals a Catalunya. Malgrat que tots sabem que una política ambiental i territorial innovadora i compromesa passa per consolidar una extensa xarxa d’espais naturals protegits i representatius, a l’hora de definir-la se’n traça un abast insuficient. Massa acrobàcia per garantir la biodiversitat del nostre país. Aquesta disfunció entre el que s’ha de protegir i el que finalment es protegeix ens ha conduït a un retard notable pel que fa a la delimitació definitiva dels espais inclosos a la xarxa natura 2000. El que consistia en definir uns espais naturals d’acord amb els requisits objectius de les Directives ...

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 4 de març de 2006) L’autopista C-58 és una de les principals autopistes de Catalunya, tant pel nombre de vehicles que hi circulen diàriament com pel territori al que dóna servei o accessibilitat. Aquesta rellevància, però, no l’exclou de ser una infraestructura poc amable i d’elevada incidència ambiental i social a bona part de la comarca. Un exemple d’aquesta incomoditat és l’elevat impacte al seu pas per Cerdanyola i Ripollet, on l’autopista esdevé una desagradable banda sonora i visual per un nombre important de ciutadans del barri Can Tiana-Pont Vell. Per sort de tots plegats, ja fa més de deu anys que una bona colla de ciutadans de procedència política i social diversa es varen aplegar en el Fòrum Soterrem l’Autopista amb l’objectiu que aquesta infraestructura, al seu pas per les esmentades poblacions, deixés de ser allò que és: un nyap. Després d’una campanya constant i proteica varen aconseguir despertar l’atenció de l’administració local...