Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimecres 20 de juny de 2007) Fa pocs dies que la ciutadania ens hem apropat a les urnes per escollir els nostres regidors i regidores que al seu torn elegiran l’alcalde o alcaldessa que regirà els ajuntaments pels propers quatre anys. Aquesta elecció no es pot confondre, lògicament, amb un referèndum, per bé que els nostres escollits sí que ens varen presentar i comprometre’s a un seguit de propostes. Vaja, allò del “contracte” amb la societat. En aquest context, és on cal subscriure el suport majoritari dels sabadellencs a les candidatures favorables a la proposta de Sabadell Cruïlla. Per aquest motiu, la proposta de tornar a debatre el projecte de perllongament dels “Catalans” hauria d’estar sobre la taula. Aquest projecte segurament és la decisió més important que es prendrà a Sabadell els propers anys si tenim en compte l’actiu de l’actual govern municipal i les propostes del Govern de Catalunya. Ara bé, el que sembla lògic als ciutadans a vegades en...

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de gener de 2007) Quan en el camí arribem a una cruïlla o bifurcació no ens queda cap altre remei que decidir per quin volem anar per continuar avançant i, lògicament, a partir de la nostra elecció anirem a parar a un indret o bé un altre. Ara per ara, aquest és el punt on ens trobem amb el projecte de perllongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Hem d’optar per l’actual projecte? O bé ens hem de decidir per la idea de “Sabadell cruïlla”?. A remolc d’aquest incipient debat, l’equip de Govern de l’Ajuntament s’ha afegit amb algunes idees més sobre la nova xarxa de ferrocarril. Bona part d’elles ja recollides en els treballs tècnics de la revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell del 1993. Pot ser que a les actuals propostes s’hi afegeixin d’altres que les millorin o bé les modifiquin. Ja ho veurem! Avui per avui, però, el debat s’ha de centrar en saber què passarà amb el projecte de perllongac...

(Publicat al Diari de Sabadell, dimecres 3 de gener de 2007) La limitació i control de la velocitat dels vehicles a motor sempre desperta enuig entre alguns conductors. Habitualment tendeixen a fer més cas de les limitacions tècniques dels vehicles i de la xarxa viària que les reglades per la Llei. Si puc anar a 140 km/h perquè ho haig de fer a 120 km/h? Una amalgama entre el dret d’escollir la velocitat i la llibertat de decidir. Tot plegat per justificar aquesta o altres decisions de superar els límits fixats. Límits que no són gratuïts sinó fonamentats per diferents motius com ara la seguretat. En aquest context, la darrera i encertada proposta del Govern de Catalunya de limitar la velocitat màxima a 80 km/h en determinades autopistes metropolitanes ha esverat a certs usuaris i ciutadans. Amb una reacció primerenca, que no primària, han posat en el mateix sac el canvi climàtic, les retencions, la salut, la llibertat i l’ecologisme radical. Un còctel massa carregat per aquests dies d...

(Carta publicada a la secció "Correu del lector" del Diari de Sabadell el divendres 29 de desembre del 2006) Permeti’m que li faci un breu comentari al seu article publicat el passat 23/12/06 al Diari de Sabadell sobre la carretera de Matarodona. En l’esmentat escrit feia referència a un article que vaig publicar al diari el 16/12/06 sobre aquesta desencertada actuació de la Diputació de Barcelona. A l’inici del seu article es pregunta sobre la idoneïtat de les sortides d’emergència dels locals públics tot relacionant-ho amb l’ús de la carretera de Matarodona. Un edifici o local públic no és el mateix que un bosc. Barrejar ambdós supòsits potser sí que comporta perplexitat. Com vostè sap, les restriccions, les mesures de seguretat i les sortides d’emergència per als locals públics res tenen a veure amb les dels espais naturals protegits en cas d’incendi. Per exemple, davant l’elevat risc d’incendi forestal es pot prohibir l’accés al parc natural de Sant Llorenç del Munt, com ...