Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de setembre de 2015) Passen els dies, setmanes i mesos, i el més calent està a l’aigüera o a la taula del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sembla que el projecte de perllongament del soterrament dels Catalans fins al Castell de Can Feu no acaba d’arrencar. I lamentablement els greuges i la desídia de l’administració competent s’acumulen. La construcció d’una nova infraestructura ferroviària no és habitual. Alhora, el seu impacte té una dimensió centenària en l’entorn per on transcorre. Per aquest motiu, ja fa mesos que el soterrament d’aquest tram dels barris de Can Feu i Gràcia és clau. No només pels veïns sinó, sobretot, pel conjunt de la ciutat. La creació de nous espais de socialització i pacificació de l’espai públic són bàsics en la rehabitació de la ciutat. Precisament en el soterrament no es tracta tant d’amagar el tren sinó de construir la nova ciutat. En aquest context, la feinada de la Plataforma i el veïnat és una apo...

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de setembre de 2015) En aquest país el mite de les infraestructures, especialment les viàries, fa anys que ha percolat, acríticament , en bona part de la ciutadania. No hi ha dubte que les bases que han permès crear aquest mite són una combinació de factors productius i polítics. En concret, la potent i influent indústria de l’automòbil, l’administració tributària, les concessionàries d’autopistes, les empreses constructores i el fet que qui més qui menys disposa d’un vehicle. A aquest mite també s’ha afegit una derivada que és el “dèficit” d’infraestructures. Per tant, la socialització d’un imaginari dèficit d’infraestructures viàries ha fet forat entre la ciutadania. Més abans de la crisi que no pas ara. Tot i així, en alguns indrets o instàncies sociopolítiques aquest mite ha passat a la categoria de dogma. I això sí que és preocupant. És cert, que els darrers anys han aparegut i publicat treballs i informes tècnics que han aportat sen...

 (Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 30 de juny de 2015) Tota ciutat, vila o poble del país té la seva àgora particular; el seu espai històric o modern de trobada, d’intercanvi i de relació social. A vegades aquest espai de socialització no només es localitza en un indret sinó que també pot ser policèntric tant en l’espai com en el temps. Una comunitat sense espais de socialització esdevé orfe d’identitat i precari en la seva cohesió. Per aquest motiu, la revolució territorial i social més important dels dos darrers segles, la motorització, ha condicionat la transformació i el creixement de les ciutats dels entorns metropolitans i els assentaments humans disseminats pel territori. A tot arreu calia arribar-hi amb el cotxe! Fins a l’extrem de pretendre convertir alguna rambla vallesana en autopista en nom del progrés. Principal atracció per a la mainada El procés de desmotorització dels carrers i els espais públics emergeix tímidament als anys vuitanta coincidint amb...

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 de maig de 2015) El Vallès ha estat, és i serà una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. I encara menys, de disputes de campanar o de les multicapitalitats reivindicades, i algunes atorgades, d’ençà de la recuperació de les institucions democràtiques. D’altra banda, tampoc no és el pati del darrere de la Gran Barcelona; aquesta il·lusió de megalòpolis que s’ha postulat, reiteradament, des de la segona meitat del segle XX per part de diferents factòtums sociopolítics de la ciutat comtal i rodalia. Una visió urbana on s’imagina el territori de l’altra banda de Collserola, o més enllà del Llobregat i el Besòs, com un conjunt de polígons, carreteres i autovies més o menys endreçat al servei de l’entitat Barcelona. La bioregió del Vallès és, en realitat, una plana agrícola i arbrada delimitada per les serralades litoral i prelitoral des del Llobregat al Tordera. Un espa...